El braco de Weimar (en alemany, Weimaraner) és un gos de caça especialment dotat com a Gos cobrador.
El seu pelatge, curt i espés, li protegix molt bé de la humitat; açò li permet ser un caçador eficaç en terrenys pantanosos. Són fàcils d'ensinistrar i es comporten molt bé com a gossos de guarda. Són afectuosos i obedients.
Presa el seu nom del Gran Duc Carlos August de Sajonia-Weimar-Eisenach.
1.1Temperamento
Este gos de mostra germànic destaca per la seua gran elegància i polivalència, ja que és apte en tot tipus de terrenys i per a tots els tipus de caça. És un gos de cacera versàtil, manejable, enèrgic i apassionat amb una busca sistemàtica i emfàtica encara que no és excessivament temperamental. La seua submissió i equilibri fan que tinga un fàcil ensinistrament, a més de resultar magnífic com a gos de companyia. S'ha guanyat també l'estima dels monteros per valdre per a totes les estacions i temperatures. És apte per a batudes, per a caça davant de si, i inclús per a rastre de sang.No obstant això, no són gossos necessàriament amistosos amb els desconeguts i són a més altament excitables i actius. Per esta raó és comú veure amb boços en el carrer. Els gossos d'esta raça s'esforcen per mantindre proximitat i contacte físic amb els amos, la qual cosa els torna excel·lents gossos de companyia. Per esta mateixa raó patixen una terrierrible ansietat al ser deixats sols en la casa.
1.2 SALUT
El Braco de Weimar, al tindre les orelles caigudes, pot patir infeccions d'oïda. Sense massa freqüència, també pot veure's afectat per la displasia de maluc, la torsió d'estómac, l'entropión, trastorns de la tercer parpella i criptorquidismo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada