El pastor alemany o oveller alemany (en alemany: Deutscher Schäferhund) és una raça canina que prové d'Alemania. La raça és relativament nova, ja que el seu origen es remunta a 1899.
Formen part del grup de pasturatge, pel fet que van ser gossos desenrotllats originàriament per a reunir i vigilar ovelles. Des de llavors, no obstant això, gràcies a la seua força, inteligencia,capacitat d'entrenament i obediencia, els pastors alemanys de tot el món són sovint la raça preferida per a molts altres tipus de treball, com són: gos guardià, guia de cegos, animal de salvament, gos policia i altres, segons l'ús que li donen les forces de seguretat i l'exèrcit. En molts països inclús compten amb unitats específiques denominades K-9.
1.1 Salut
Els pastors alemanys tenen una esperança de vida d'entre 10 i 12 anys. Cal vigilar el seu calendari de vacunació ja que són susceptibles de contraure borm. El pastor alemany és de les races amb més problemes genètics a causa del seu cria irresponsable. Com és comú en gossos grans, esta raça sol patir displasia de maluc. La creua responsable és necessària per a evitar que este tipus de defectes es propaguen de generació en generació per a tindre exemplars sans que no patisquen dolor i siguen útils per al treball pel que es recomana adquirir al cadell en una viver certificat i exigir veure el pedigrí del cadell i preguntar si la seua família ha contret este problema. Esta raça requerix normalment que els malucs dels cadells siguen analitzades per mitjà de rayos-X i que les radiografies siguen certificades i aprovades pels clubs responsables de la raça (l'organisme que regula a esta raça és el Verein für Deutsche Schäferhunde e.V. (SV) amb seu a Augsburg, Alemanya) ; també quan el gos abast la maduresa (aproximadament als 2 anys d'edat) per a garantir-ho com a adult apte per a la reproducció.Un altre problema de salut, que a vegades es presenta en esta raça, és la Malaltia de Von Willebrand. També tenen tendència a la deficiència pancreàtica, la qual cosa significa que el pàncrees deixa de produir enzims i l'animal és incapaç de processar o absorbir res. Hi ha medicació per a tractar-ho, encara que desafortunadament no resol ni capellà el problema al 100%, sent a més el tractament prou costós.
Altres malalties que es poden presentar són:
Panosteitis: formació, creixement i inflamació excessiu de l'os al voltant de les articulacions provocant en la coneguda com "cojera del cachorro" (definició donada per l'enciclopèdia de l'AKC) .
Síndrome de cua equina: signes neuràlgics resultants de la compressió dels nervis de l'espina en la regió lumbosacra.
Pannus corneal caní (queratitis crònica superficial) : inflamació de la còrnia que pot produir ceguera potencial, incloent un creixement anormal del teixit al voltant de la còrnia."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada