BULLDOG FRANCES
1.1 HISTORIA
El buldog francés és
considerat un molós de talla xicoteta. Els seus inicis es
troben a
Anglaterra, amb el buldog anglés, el seu parent més pròxim, descendent
de les races tipus mastí. I com tots els gossos, el seu origen es remunta
als molossos de la regió d'Epir a Grècia i de l'Imperi romà.
És probable
que esta raça siga el resultat de diversos encreuaments entre els *toy
buldogs* vinguts de Gran Bretanya i diversos gossos locals. Descendent
dels gossos francesos i del buldog anglés (molt més pesat) , és resultat
de successius encreuaments que criadors dels barris populars de París
van fer a finals del segle XIX a fi d'aconseguir una raça àgil i
atlètica que fóra bona en els combats de gossos.
Inicialment el buldog
francés va ser un gos del poble, tenint com a amos als carnissers i
cotxers, més avant pas a formar part de l'alta societat i el món
artístic, a causa del seu aspecte original i el seu singular caràcter,
propagant-se ràpidament. Exemplar adult"
1.2 CARACTER
Sociable, alerta, alegre i juganer.
És un gos xicotet, còmic i afable, que sobreïx com a gos de companyia i que només busca afecte.
Amistosos, excel·lents amb els xiquets, compatibles amb altres mascotes i a més molt adorables.
És un gos molt dolç, afectuós i pacient, afectuós particularment amb els xiquets, i molt protector amb ells, especialment les femelles.
Esta raça lladra rarament, excepte quan li fa falta: per a cridar l'atenció, quan necessita quelcom o quan està contrariat.
És un bon guardià que lladrarà quan assenta un soroll; és protector amb la llar i amb els seus amos, i estarà sempre alerta dels perills.
És un gos intel·ligent, però altament testarrut pel seu romanent de gos de presa, per la qual cosa convé educar-los llarga i conscienciosament.
És un gos molt tranquil, a què li agrada adormir molt, tendix a roncar i a l'acumulació de gasos, conviu genial amb altres gossos si és femella és millor que convisca amb un mascle i si és mascle com femella,si se desitja com gos de cria deu de pendre en comter que el part es complex ja que el seu cap és prou gran en relació al cos, i açò dificulta l'expulsió.
1.3 SALUT
El so que fan els roncs tant a la nit com de dia són característics de la raça però si el so és exagerat o es veu clarament que el cadell li costa respirar, es tracta d'un defecte que pot ocasionar-li greus problemes de salut.
Les complicacions més freqüents estan relacionades amb desproporcions en la grandària o excés de pes i poden ser tan greus com la dificultat respiratòria, complicacions cardíaques i problemes de columna. Estos problemes no són fàcils de previndre ja que esta raça està molt seleccionada i encara que els cadells aparentment siguen sans no es pot previndre una possible patologia futura.
La raça té predisposició a desenrotllar diversos tipus de càncer, malformacions congènites i al·lèrgies en la pell.
